"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dimecres, 6 de febrer de 2013

Última entrada del Blog Regulero: La llana del monarca té raó

"És important repetir les coses obvies de forma periòdica per tal que es mantinguin com a tals, inclosa aquesta afirmació." Un Servidor

Amb aquesta "Llei de la Obvietat Generada per Repetició", acaba la contribució d'un servidor a la cultura occidental pel que queda de dècada.  El Blog Regulero expira.


Escoltant Lana del Rey -cantant que fa vergonya admentre que és collonuda i que, tot sigui dit, està bastant potent- l'individu que fins ara es creia el Jonathan Swift de la primera dècada del segle XXI ha arribat a la conclusió que no s'ha de fer com en Bob Dylan, sinó que cal aprendre a callar quan les idees ja no vénen com venien abans, o quant la cosa comença a cansar. Millor morir jove deixant un cadàver que no aguantar fins l'eternitat amb soporíferes dissertacions sobre la miserable classe política de la nostra terra*.

El modestíssim creador d'aquest antre ha envellit, i el temps li és escàs, considerant les nombroses i interesantíssimes tasques que l'ocupen. Abandonant el blog no abandona l'amor a la literatura, ni les seves majestuoses creacions, que en un futur no massa llunyà, emplenaràn llibreries, cinemes i galeries d'art arreu del globus terraqui.

Hem parlat de desplaçaments de plaques tectòniques, de la possessió de camaleons d'acord amb el Dret Romà, de psicòpates obsessionats amb antics porters del Madrid, de Pink Floyd, de les barraques de Girona, de viatges en el temps, de vegetals que demanen misericòrdia, d'extraterrestres disfressats de pijo a la Universitat de Navarra, de relativisme, d'anguiles encenent arbres de Nadal, del Nadal, de reggaeton, del grafè, dels amics, de destrucció en general, de chihuahuas rodejats d'estrelles del rock, d'Arthur Von Sommerfield, de la Fi dels Temps, d'en Mariano Rajoy, de com salvar vides sense cardar ni brot, de tiranosaures, de bombons, autistes i punkies, del Desconnexionisme, de Freddie Mercury, de l'insomni, de les bases morals per a l'emmagatzemament de fulls en blanc... Hem parlat de moltes coses, però toca tancar la boca a vegades, i deixar parlar als altres.

"Nenes, era la foto que faltava en
aquest blog, uns gatets ben monus.
Millor tard que mai."
Per això, estimat lector, un servidor posa fi a a aquesta absurda empresa iniciada tres anys i mig enrere, una Odissea en un mar d'espaguettis carbonara, un viatge al cul d'un mandril, una epopeya protagonitzada per hàmsters, una travessia al nariu dret de Dostoyevski, un recorregut per un bosc plè de koalas molls, una cursa de gordes, una allau de Blackberrys espatllades, un procés en el qual tu, lector, has participat pacientment sense entendre la meitat de les merdes publicades i que  un servidor espera t'hagin aportat com a mínim una petita deformació facial que es podria entendre com un somriure. 

Moment demagògic
Ha estat un plaer, ens tornarem a veure, i recordeu: "la Veritat us farà lliures."

PD: Pena que això s'acabi aquí, perquè li he agafat el gustillo a cambiar la mida de la lletra a les meves parts preferides.