"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

divendres, 25 de gener de 2013

Per tots aquells que es caguen en la DGT i en la mare que la va parir

(Posar play i començar a llegir.)

D'aquí a 30 anys les carreteres estaràn quasi buides. No hi circularàn cotxes pràcticament. No serà per un apocalipsi, ni per una llei que prohibeixi conduir. La població haurà seguit augmentant. Els recursos i les desigualtats entre els països desenvolupats i els pobres seguiràn creixent en benefici nostre. Tot estarà més plè que actualment. Tot menys les carreteres.

A les autopistes d'Abertis es seguiràn cobrant els peatges, però els que pagaràn seràn els porcs senglars i els eriçons. Les heures i els matolls que creixeran a la variant de Girona Sud-Bordils taparan els túnels, i per arribar fins a Castellfollit de la Roca, faràn falta bulldozers per apartar la vegetació.

I el Govern. Sigui de qui sigui, serà multimilionari. Les arques públiques petaràn de monedetes daurades on s'hi banyaràn tots plegats com si fóssin el Tio Jilito. I només existiràn tres estrats socials: a dalt de tot de la piràmide, acumulant molt més de la meitat del PIB, hi haurà els examinadors de la DGT o de l'òrgan equivalent el 2043. La classe mitja estarà formada exclusivament per persones majors de 47 anys, que tindràn un poder adquisitiu que dependrà exclusivament del seu èxit professional i/o rentes disponibles. Finalment, a la base de la piràmide, hi haurà l'escòria.

Els pàries de la societat. La merda humana que es revolcarà en el fang, arrossegant els peus pels carrers buits de les ciutats, demanant caritat i misericòrdia als conductors. Rebràn el nom de Caminants, i la seva mala fortuna serà coneguda arreu de la Terra. Només hauràn tingut la culpa d'haver nascut massa tard o d'haver badat. Si ara mateix no tens el carnet de conduir, estimat lector, aquest és el futur que t'espera en un món en el qual serà festa nacional el dia en què es va aprovar l'últim examen pràctic de conduir.

"Un caminant passejant pel parc Güell de Barcelona"
Ella es deia Marta Regencòs, i tenia 18 anys i dos mesos el dia que va sortir somrient del cotxe després d'un examen de 15 minuts en el qual només se li havia calat el cotxe 3 vegades pels nervis i va frenar bruscament en un parell d'ocasions. Era el seu segon intent i s'havia deixat quasi 1000 euros en classes pràctiques, però va valdre la pena. Havia fet l'examen abans de la reforma del gener de 2013.

Quatre anys després, en canvi, a en Pere Místicman, que portava 8 intents, -el primer d'ells el dia següent  a l'aprovat de la Marta- l'havien tornat a suspendre per no conduir de forma sostenible, superant en un miligram per litre l'emissió de CO2 permesa, com a la 3ª i a la 4ª vegada. Aquest últim examen, després de conduir durant 4 hores en condicions climatològiques adverses, es va oblidar de posar un intermitent en un port de muntanya on no hi havia ningú. Havia demanat una hipoteca al banc per pagar la matrícula de l'examen i al professor.

Deu anys després del cas d'en Pere, en Hovercraft Serra va ser una de les tres persones que va aconseguir aprovar l'examen teòric aquell any. Era doctor en enginyeria mecànica per la UPC i va fer tres errades a la quarta fase de l'examen test. Els tres mesos de preparació exclusiva van ser en va, perquè no va saber calcular a ull l'humitat relativa de l'asfalt el tercer dia de l'exàmen pràctic.

Moment demagògic i amb pretencions de cinisme
Doneu gràcies al Govern perquè vetlla per la seguretat vial, cuida el medi ambient i sobretot, les arques dels examinadors. Donem-nos gràcies a nosaltres mateixos per cagar-nos en tot i no fer res per canviar-ho, i doneu gràcies a aquells que per canviar les coses es dediquen a cremar contenidors i a fer apologia de l'anarquisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada