"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dilluns, 10 de desembre de 2012

"Hey Chihuahua, you got me rockin!"

Aquesta és l'història d'un chihuahua que sortia a tots i cadascún dels videoclips d'una banda de rock dels anys 70. Uns videoclips cutres sobre tius amb melena, vestits amb malles i de cares pintades, que fumaven unes bones drogues.

Com que les històries es comencen pel principi i acaben pel final, a menys que es vulgui ser un innovador, aquesta començarà pel principi -en el qual el chihuahua apareix en el videoclip del primer single del grup amb un barret de Robin Hood- i acabarà pel final, amb un videoclip final molt boig que combina explosions, autobusos escolars, drogues de disseny, centenars de chihuahuas implotant, fibra òptica, armadillos femella en zel i paper de cel·lofan en quantitats industrials. I un mussol. Un mussol molt gros que ho mira tot des de dalt d'un arbre, amb ulls esbatanats. 

La part interessant del relat no és ni el principi ni el final, sinó el que els de la LOGSE coneixem com el nus. En el nus d'aquesta història, el chihuahua es troba en un autocaravana llogada creuant els Estats Units d'Amèrica des de l'est a l'oest. Direcció a uns famosos estudis de Los Angeles, on el grup de rock ha de grabar el nou disc amb la gran discogràfica que els ha contractat. El chichuahua té molta set, perquè fa hores que no paren a cap gasolinera, i al chihuahua el Jack Daniels no li treu la set. Es posa a bordar perquè està molt estressat, i els seus lladrucs estridents i patètics posen histèrics als músics. El baixista, que normalment és el més tranquil, proposa que introdueixin el causant d'aquell merder per la tassa del vàter, que ho votin democràticament. El lider del grup, el que sempre surt a les portades de les revistes i s'emporta a les groupies de tres en tres al camerino, diu, amb la mirada perduda en l'infinit, que de cap manera, que el chihuahua és l'amulet protector del grup, el Guardià de la Unitat, que no poden tirar un catal·litzador musical com aquest per la tassa del vater com si res. Van tots molt fumats.

El chihuahua es pixa al seient del darrere, i és llavors quan el bateria para l'autocaravana. Estan enmig del no res. Kansas, segurament. Només hi ha carretera i matolls al costat de la carretera. Tots discuteixen per culpa del chihuahua. El teclista, que fins llavors no havia dit res perquè estava composant un tema sobre el Vietnam, diu que triin entre el gos o ell. Que es nega a pujar al cotxe amb aquella merda peluda i cridanera, que ho votin democràticament.

"Portada del tercer disc de la banda de rock
dels anys 70"
El chihuahua, dos dies abans no hauria dit mai que la seva era una raça que resistia en condicions extremes, però allà estava: veient passar les línies blanques de la carretera a 60 milles per hora, lligat amb cables d'amplificador al capò del cotxe, tragant-se tots els mosquits dels estats de Kansas, Colorado, Utah i Nevada fins arribar a Los Angeles, California. Al principi s'ho havia près amb humor, imaginant-se que enlloc d'un chihuahua era un Jaguar, però la conya li va durar fins que es va posar a ploure a bots i barrals quan éren a l'alçada de Denver, Colorado.

Un cop a Los Angeles, el integrants del grup deslliguen el chihuahua que, exhaust, es queda on el deixen. S'han instal·lat en un motel de carretera a les afores de la ciutat, i estan contents perquè demà es posaràn a grabar. Fumen i beuen, i el chihuahua s'ho mira des de sota una cadira sense entendre res.

¿Què fa un chihuahua com ell a Los Angeles, amb uns músics que fumen crack i beuen whisky tot el dia? Ell es un chihuahua, i tot i que no sap a què es dediquen els chihuahas habitualment, sospita que aquest no és el seu lloc. Però no fa res. S'ho mira tot i suspira amb resignació. Potser és el seu destí. Potser les hormones de la seva mare que van atraure el seu pare estaven dirigides per una força superior, una voluntat que es concretava en el desig de concebre un chihuaha especial, un chihuahua que sortís en tots els videoclips d'un grup de rock dels 70, des del primer fins l'últim. Va somriure i es va adormir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada