"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dimecres, 19 de desembre de 2012

Aclariments previs a les Vacances de Nadal

Bona gent, lectors dels quatre racons de món. Abans de cessar definitavament l'activitat regulera tenint en compte que s'acosten Bacances de Nadal i que un servidor té coses millors a fer que no pas escoltar Architecture in Helsinki mentres emplena de merda negra i cal·ligràfica aquest espai en blanc, una sèrie d'aclariments:
"Un dibuix d'en Miguel Noguera"
  1. Hi ha una important afluència d'entrades a aquest blog des de Rússia. Ni més ni menys que de la mateixa terra que va veure neixer gent com Vassili Grossman, Tolstoi i Yeremenko. Hi ha dos opcions: que hi hagi russos que parlin catlalà, fet que confirmaria l'estudi dut a terme per una mena d'agència finançada per la Generalitat que afirma que ja som deu milions de catalanoparlants; o que sigui una mena de Spam que es dedica a llegir entrades sobre chihuahuas, relativisme, Oriol Junqueras, viatgers del futur, etc.
  2. A partir d'ara, com fan tots els blogs que volen entrar a formar part de la cultura eclèctica underground, un servidor marcarà tots els noms propis de persones amb negreta, per deixar clares les múltiples influències i l'àmplia formació humanísitca d'un servidor. Un exemple: cacahuet, endomorfisme, Jean Luc Godard, paracetamol, Kierkegaard. 
  3. Aquests dies de Nadal s'ha d'apofitar per gastar molt, estar molt apalancat, jugar a la play, no pensar en la gent que estar al carrer morint-se de fred i gana i sobretot, en cap cas, intentar fer alguna cosa al respecte.
  4. Tot i que el quart punt no és un aclariment si ens posem estrictes a nivell semàntic, és una petita història sobre la Fi dels Temps, -tema esmentat sovint en aquest blog- que té cert interés: 

Hi havia una vegada, cap allà al segle V després de Crist. un parell de paletes maies que estaven fent un calendari. Els hi havien encarregat i portaven 5 mesos picant pedra amb martell i escarpa, fins que el maia nº 1, que era més llest que el maia nº 2, li va dir al maia nº 2: 

-Tu, ara torno, vaig un moment a casa que he de fer unes coses molt maies que tinc pendents. -i va riure sota el nas maia que tenia a la cara, una cara de maia murri.
-D'acord, però no triguis, que hem d'acabar el calendari.
El maia nº1 no va tornar mai. Però aquesta és una altra història. La qüestió és que le maia nº 2 es va quedar sol fent el calendari. No portava pressa perquè ell ja anava cobrant per les hores de feina, i ja ho trovava prou entretingut allò de fer els números parells de color blanc i els imparells de color negre. I els diumenges de color vermell. Però els dies van anar passant i ja anava pel mes de maig de l'any 1968. Ell anava picant pedra i cada dia estava més avorrit fins que va dir que ja en tenia prou i que ho deixava allà on ho deixava. Que no tenia sentit anar continuant fins a la Fi dels Temps. Quina ironia no? Perquè de fet, va continuar fins a la Fi dels Temps no? Curiós aquest anècdota dels maies. 
  1. [Hauria de ser l'aclariment número 5, però el Blogspot és una merda i no ho permet. Si interromps una numeració i la vols reprendre, l'has de tornar a començar des del número 1]. Aquí va: traduir al català el Quijote és una cabronada. És com demanar que t'escalfin un gelat. O com ser anglès, però com saps francès llegir Shakespeare en francès.
  2. En Miguel Noguera és un avançat al seu temps. No saps qui és en Miguel Noguera, perquè tu no ets un avançat al teu temps.
  3. Un servidor ha comprovat empíricament que si ets català i et passes més de 3 mesos a Madrid sense tornar a casa, et poses malalt. Solució: independència o mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada