"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dimecres, 28 de novembre de 2012

Siempre hay dos bandos

"El cantautor asturià que va tenir
l'ocurrència de fer una versió de Pla
Quiquenal dels Manel en bable.
 Sí, el bable és una
llengua"
Demà la impotent Assamblea General de les Nacions Unides reconeixerà Palestina com a Estat Observador, notícia que a Isreael li importa una merda i que li ha servit a un servidor per fer l'entrada més curta de totes les entrades del Blog Regulero i penjar una cançó d'en Nacho Vegas titualda "Siempre hay dos bandos" -amb la qual un lector hi pot estar o no d'acord i amb la qual un servidor no hi està d'acord però li agrada com el cantautor ven la seva ideia del blanc contra el negre- sense fer servir cap punt final fins al final d'aquest text però fent servir -en dues ocasions comptant aquesta- guions per aclarir petites informacions no imprescindibles però de rellevancia si es vol entendre el conjunt del paràgraf amb tots els seus matisos.


(Nota del traductor: Lector, et recomano sincerament que no perdis massa el temps amb aquesta entrada. Limita't a posar play al video i torna al facebook a mirar fotos d'amigues teves en bikini de l'estiu passat o a acabar el cas pràctic d'Administratiu II. No obstant, he de reconèixer que, tot i la pèssima qualitat d'aquest blog en quant a continguts, el gust musical del redactor d'aquest antre virtual és exquisit. Per tant, para atenció a la lletra d'en Nacho Vegas. Que quedi clar que no ho dic perquè treballo per un servidor, ja que el sou que tinc és absurd, i no perdo res si em fot fora de la redacció. De fet, potser deixo la feina i em dedico al ballet clàssic, que sempre ha estat el meu somni.)


dilluns, 26 de novembre de 2012

El futur de Catalunya en mans d'un ós panda

Bé, catalans i catalanes, lectors i lectores, homes i dones de totes les contrades d'aquesta estimada terra anomenada Catalunya, ja hem votat.

Ja hem votat i s'ha liat parda. S'ha liat parda per a tothom, independentment del que hàgim votat. Tothom pot estar més o menys content en el sentit polític dels resultats, i content per l'alta participació ciutadana, però els resultats deixen un panorama bastant complicat al Parlament. Observem per què:

  1. Els resultats -que sap tothom i que per tant no cal reproduir en aquest antre virtual,- deixen una cosa molt clara, i és que Convergencia i Unió ha d'estar al Govern. T'estaràs preguntant, estimat lector, si un servidor és gilipolles explicant aquestes obvietats, però millor seguir una seqüència lògica des del principi .
  2. Els membres del Govern -consellers i jerarquia inferior- no han de formar part del Parlament necessàriament. Els escull el President de la Generalitat d'entre la gent que li peti. (Aquest punt número 2 no forma part de la seqüència lògica, però és per aquella gent inepta en política).
  3. La majoria absoluta al Parlament de Catalunya -la meitat més u del total de diputats- és de 68 diputats, i CiU en té 50.
  4. La majoria absoluta és necessària per aprovar les lleis al Parlament, lleis tant importants com els Pressupostos de la Generalitat.
  5. Els Pressupostos de la Generalitat, que són les projeccions de despesa i ingressos de Catalunya durant un any, (i que es compleixen en gran mesura), els proposa el Govern a principis d'any i els aprova el Parlament.
  6. Si no s'aproven els Pressupostos Generals proposats, s'obre un plaç de pròrroga per proposar-ne uns de nous, i si es tornen a refusar al Parlament, es convoquen noves eleccions.
Aquí acaba la primera part de l'explicació. Ara una petita pausa publicitària en format de petit reportatge fotogràfic, cortesia d'un radical integrant del Col·lectiu d'Intervenció Internacional Birres i Tetes, on s'explica l'origen del Candidat a la Presidència d'ERC i el seu projecte de Govern:

"Oriol Junqueras ahir a la tarda tot feliç, com sempre"
Panda Bear
"Oriol Junqueras amb 18 anys, de visita a la Reserva
Natural de Wolong, Xina, on viuen els seus pares
en l'actualitat" 


"El mateix Junqueras la setmana passada a Vilanova i la Geltrú
explicant el seu projecte de substitució de les estacions d'esquí
de la comarca de Lleida per boscos de bambú, el seu menjar preferit"
Continuant amb l'Oriol Junqueras i la prèvia seqüència argumentativa a favor del caos de Catalunya:
  1. En Mas té, a primera vista dues opcions mínimament lògiques si vol governar, que com es veurà en els següents punts, s'acaben convertint en una sola opció, i aquesta opció acaba en una nova convocatòria d'eleccions. La primera i més evident per a tothom és pactar amb Esquerra Republicana de Catalunya per tal de formar govern conjunt i així tenir l'ós panda i els seus secuaços al seu equip, formant un sòlid Govern de caire independentista a favor del "dret a decidir", que és el nom que se li dona a un hipotètic referèndum sobre l'independència. La segona opció és la de formar Govern amb minoria, és a dir sense formar cap "bipartit" i intentar aprovar les lleis concretes pactant amb els partits un per un (per exemple amb el PP els temes econòmics i amb ERC temes de soberanisme i educació). La inviabilitat d'aquesta segona opció es mostra en el següent punt.
  2. Per tal de que surti escollit en Mas com a President de la Generalitat, es sotmet a votació al Parlament de Catalunya la seva candidatura, siguent la primera ronda per majoria absoluta i, en cas de desacord,  una segona votació per majoria simple (més SI's que NO's).
  3. Si en Mas diu que vol governar sol, no el votarà ni el xoriço de l'Oriol Pujol, per no esmentar la resta de partits, a menys que el PP cregui que és la millor opció dintre de les possibles pels seus interessos i llavors tots els PPDiputats li donguin el seu vot i guanyi en segona votació per majoria simple.
  4. Considerant inviable aquesta opció del punt 3, passem a l'altra possibilitat d'en Mas.
  5. El Messies de Catalunya decideix pactar amb ERC i forma Govern conjuntament amb l'ós panda i el seu equip. Tot va molt bé i tothom surt al carrer per proclamar que Catalunya serà independent abans que canti el gall.
  6. Llavors arriba l'hora de pactar els Pressupostos, i en Mas proposa les mesures d'austeritat que considera adequades per tal de sortir de la crisi -les famoses "retallades"-. Però en Junqueras i companyia, contraris a aquestes mesures i partidaris d'un sistema de polítiques socials basades en la despesa pública, li diu que ni de broma es faràn els pressupostos que en Mas proposa.
  7. En Mas li explica que no és que a ell li agradi fer retallades, però que no té més opció si vol que Catalunya surti de la crisi un dia o altre.
  8. En Junqueras, amb el recolzament de part del Parlament i des de dins del Govern, li diu que no, que s'han de plantar boscos de bambú, donar subvencions als aturats i no privatitzar hospitals.
  9. No es posen d'acord, el bon Junqueras es posa trist perquè no li agrada veure a la gent enfadada i s'han de convocar eleccions.
  10. A partir d'aquí, ni la més remota ideia.
Per als més romàntics i optimistes, CiU i ERC es posaran d'acord amb aquestes coses pel bé superior de Catalunya, però la realitat és molt probable que no sigui tant maca. A nivell econòmic són massa incompatibles.

Evidentment hi ha altres escenaris possibles, com per exemple un pacte PP-PSSC-CUP-C's formant govern en minoria, o ERC-PP-PSC-ICV també en minoria... Quins mesos de festival que ens esperen.




dimarts, 20 de novembre de 2012

Campanya electoral de Convergència i Unió

En vistes que a l'Artur Mas les coses se li posen complicades de cara el públic per les acusacions del Gordo amb Tirants de El Mundo respecte de la naturalesa "xoricil" del partit que ha de portar el canvi a Catalunya, el nostre President està fent un esforç per captar vots pro-independència en una part de la societat que fins ara no havia format part rellevant del seu electorat: els immigrants.

"El Progenitor Nord-Americà
visitant el Palau de la Generalitat el mes passat"
Aquests dies a la televisió i premsa hem vist alguns membres del partit dirigit pel possible banquer suïs fent xerrades sobre els avantatges de l'independència de Catalunya en centres cívics de barris amb majoria immigrant, mesquites, Ajuntament de Salt, etc.
Doncs bé, anant encara més lluny, el President ha promès (els experts asseguren que amb el fi d'aconseguir el vot llatinoamericà) que si aconsegueix la majoria absoluta, traduïrà totes les cançons del pseudo-gènere musical conegut com reggaetón al català estàndar, mostrant d'aquesta manera la plena integració i agermanament entre les cultures catalana i llatinoamericana.

Jordi Turull, portaveu de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya, va presentar ahir un borrador de la futura Llei de Catalanització del Reggaetón amb un el que vindria a ser la nova lletra de l'arxiconeguda peça Gasolina, de Daddy Yankee, anomenat, a partir d'ara en català normatiu, Progenitor Nord-Americà.

El Blog Regulero té el plaer de mostrar part d'aquest borrador de la Llei, acompanyat de la cançò original en castellà per a poder seguir la melodia i el ritme:





Posa el mambo en funcionament per tal que la meva felina encengui els motors
Posa el mambo en funcionament per tal que la meva felina encengui els motors
Posa el mambo en funcionament per tal que la meva felina encengui els motors
Que es preparin, perquè el què vé s'ha fet amb la finalitat de què li colpegin FORT!

Mareta ja sé que tu no t'apartaràs (FORT!)
El que a mi em plau és que tu et deixes portar (FORT!)
Tots els caps de setmana ella surt a fer mofa de la gent (FORT!)
La felina de la meva possessió no cessa mai de sortir a ballar perquè

A ELLA LI AGRADA EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL
COM LI PLAU ENORMEMENT EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL


A ELLA LI AGRADA EL COMBUSTIBLE FÒSSIL

SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL
COM LI PLAU ENORMEMENT EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL


Ella posa en funcionament la turbina
No discrimina
No es perd mai una festa de marquesina
Es posa formosa fins i tot per anar aquí al costat
Llueix tant bé que fins i tot amb les ombres combina
Comet assasinat, em domina
Balla al damunt del cotxe, la moto, la limusina
Emplena el seu tanc d'adrenalina
Quan escolta reggaetò a la cuina

A ELLA LI AGRADA EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL
COM LI PLAU ENORMEMENT EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL



A ELLA LI AGRADA EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL
COM LI PLAU ENORMEMENT EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL

En aquest lloc jo sóc dels millors
No te m'acobardeixis
A la pista ens anomenen els matadors
Tu produeixes l'enamorament en qualsevol
Quan balles al ritme dels tambors
Això va dirigit a totes les felines de tots els colors
Per les majors d'edat, per les menors d'edat
A les que són més guineues que els caçadors
A les dones que mai apaguen els  motors

Tenim tu i jo alguna cosa pendent
Tu em deus alguna cosa i ho saps
Amb mi, ella es perd
No li rendeix comptes a ningú

Tenim tu i jo alguna cosa pendent
Tu em deus alguna cosa i ho saps
Amb mi, ella es perd
No li rendeix comptes a ningú

Posa el mambo en funcionament per tal que la meva felina encengui els motors
Posa el mambo en funcionament per tal que la meva felina encengui els motors
Posa el mambo en funcionament per tal que la meva felina encengui els motors
Que es preparin, perquè el què vé s'ha fet amb la finalitat de què li colpegin FORT!

Mareta ja sé que tu no t'apartaràs (FORT!)
El que a mi em plau és que tu et deixes portar (FORT!)
Tots els caps de setmana ella surt a fer mofa de la gent (FORT!)
La felina de la meva possessió no cessa mai de sortir a ballar perquè


A ELLA LI AGRADA EL COMBUSTIBLE FÒSSIL

SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL
COM LI PLAU ENORMEMENT EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL



A ELLA LI AGRADA EL COMBUSTIBLE FÒSSIL

SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL
COM LI PLAU ENORMEMENT EL COMBUSTIBLE FÒSSIL
SUBMINISTRA'M UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA DE COMBUSTIBLE FÒSSIL

Per molts anys a un dels futurs referents de la literatura catalana, autor de La Pastanaga Verda, un blog que sens dubte supera en qualitat i interès les merdes de política aquí narrades. Frank, que en facis molts més.

dijous, 15 de novembre de 2012

En Cambó, els picots i l'espai-temps deformat

Avui és un dia per a escriure propostes de millora d'aquesta merda de terra en la què vivim, diferents a la moda de voler marxar d'on crema. Un servidor podria recordar que traient el finançament públic a sindicats i partits polítics, reformant el sistema electoral per  llistes semiobertes, donant majories qualificades per a l'aprovació de reformes educatives i fent-les més rígides... Recordar el que sap tothom, que fent tres o quatre cosetes, aquesta terra de caos i pandemònium seria un lloc més habitable. L'entrada post vaga general podria anar d'això, però un servidor està cansat. Cansat i conscient de la seva incapacitat de canviar  res des d'aquest antre de merda virtual. 

Per això, amb l'humil objectiu d'entretindre el lector ni que sigui durant un parell de minuts, un servidro s'inventarà una història que anirà sobre... anirà sobre... un tiu que tenia la capacitat de crear deformacions en l'espai multidimensional amb un únic fi: fer aparèixer botigues de pilotes de ping-pong dintre les escorces dels  pins roigs que hi ha pujant al Carlit.

Abans, no obstant, la banda sonora del conte: In The Summertime, de Mungo Jerry

Doncs bé, així comença el conte que un bon dia un avi va explicar a un servidor un fred vespre de tardor, a la vora del foc:

"Mira jove, ja sé que amb tot això dels talèfunus que retraten, del Messi, de la Internet aquesta on mireu tetes tot el dia i totes aquestes coses tant americanes, a vosaltres els joves no us interessen les històries sobre els Prepirineus i les deformacions de l'espai temps, però com que sóc vell i puc ser tant pesat i avorrit com els meus desgastats ossos m'ho permeten, t'explicaré una història que no ha quedat mai clar si es va produir on diuen que es va produir, o més aviat va ser producte d'una ment ben estructurada, imaginativa i alhora, amant de la mentida. De totes maneres, no em correspòn a mi emetre un judici sobre la veracitat de les paraules que sortiràn de la meva antiga faringe... No t'adormis encara, que començo.

Així comença el conte que un bon dia un avi em va explicar un fred vespre de tardor, a la vora del foc:
   "Mira jove, ja sé que amb tot això de la arràdio, del Kubala, de les películes aquestes de gàngsters on tota l'estona es fan petons i maten gent i totes aquestes coses tant franceses, a vosaltres els joves no us interessen les històries sobre els Prepirineus i les deformacions de l'espai temps, però com que sóc un venerable ancià, t'explicaré el què em passi per les barbes, així que escolta amb l'orella atenta i el cor disposat, perquè aquesta història li va succeir a un valent peregrí quan pujava cap al Carlit per l'Estany de les Bulloses, quan encara no era un pantà construit pel nostre estimat Generalíssimo, perquè de fet el nostre Generalissimo era un joven cadete quan va passar aquesta història.

"La llar de foc"
    Cal dir que aquest peregrí no era ben bé un peregrí, sinó més aviat un membre de la Lliga d'en Cambó que havia anat a passar el cap de setmana al Pirineu gironí per descansar de l'atrafegada vida barcelonina. Doncs bé, l'afiliat a en Cambó, que li posarem el nom de Marcial... Jove, no t'adormis encara, que no han succeït les grans coses. ...aquest afiliat d'en Cambó anava pujant xino-xano pel caminet, quan de cop, li va caure una pilota de ping-pong -aquella cosa a la que juguen els mandarinus de la Xina que és com una mena de tenis al damunt d'una taula amb unes pilotes que semblen mandarines- al nas. Ell es va extranyar. Va agafar la pilota, la va examinar i va mirar enlaire.

     Al costat del caminet hi havia molts pins roigs. Aquells arbres que són com els pins de Tamariu però amb el tronc més... Que no has estat a Tamariu? És ben bé que la gent d'Olot us mogueu poc de casa, i mira que teniu el tren petit... La qüestió és que hi havia un pi roig, i enganxat a l'escorça del pi, un pica-soques feia la seva feina amb empeny. És a dir que foradava el pi per a fer-hi un niu. En aquella situació tan quotidiana a la muntanya però, hi havia alguna cosa que no rutllava: del forat de la soca van començar a caure, primer a poc a poc i després en quantitats inimaginables, pilotetes de ping-pong que rodaven carena avall.

    El senyor Marcial va proferir un crit de sorpresa, i es pensava que allò era obra del dimoni: va arrencar a còrrer muntanya avall abans d'adonar-se que al darrere dels pins hi havia un senyor que reia amb força. Reia perquè havia sigut ell el que havia posat una tenda de pilotes de ping-pong a dins de l'escorça de l'arbre. Reia molt fort i era molt pelut de la panxa. I fumava una pipa."

Doncs bé jove, què t'ha semblat l'història que em van explicar a mi quan era jove? T'ha agradat? Em sorprèn que no t'hagis adormit."

Ha d'admetre un servidor que no s'acaba de creure aquesta història del senyor que deformava l'espai per ficar botigues de pilotes de ping-pong dins les escorces dels arbres. De totes maneres, és una bona història.



dimarts, 6 de novembre de 2012

La nova era del Blog Regulero (O sobre els Salesians Menors)

En vistes del considerable èxit de l'entrada anterior que parlava sobre les barraques de Girona, -molt més llegida que totes les altres porqueries penjades en aquest blog- aquest modest servidor s'ha plantejat si el públic prefereix un registre més assequible, fàcil de païr, emotiu i comprensible, enlloc de les misèries que surten publicades amb relativa freqüència en aquest espai. Per uns instants s'ha vist temptat de caure en una escriptura que li sembla més fàcil i agraïda, la que ha descobert que ven més entre el públic. S'ha trobat en un punt d'inflexió en el qual tots els grans genis de la literatura han hagut de parar i pensar: 
"Montecassino, 1944"
-Em converteixo en un escriptor de best-sellers mundialment conegut o enlloc d'això, em mantinc fidel al meu registre i em condemno al fracàs? 

Evidentment, un servidor ha estat seduït per la sensual veu de l'èxit fàcil i ha decidit convertir aquest blog en un lloc en al qual només es parlarà de coses normals, en un to normal i sense contradiccions, tal com va fer Kafka. No hi ha una història millor per a innaugurar aquesta nova etapa de la vida del Blog Regulero que l'història de l'Ordre dels Salesians Menors.

Història de l'Ordre dels Salesians Menors
Tot va començar a Montecassino per allà a principis del S.VI, on Sant Benet estava capficat amb la fundació de la seva ordre religiosa, primera en l'història del cristianisme i de gran importància en els temps que havien de venir. El bon home estava molt il·lusionat amb el funcionament del seu monestir, i estava tant entusiasmat amb aquella fita que no parava de comentar-ho entre els seus col·legues Doctors de l'Església. Com que encara eren joves i la santedat els hi quedava una mica lluny, algun d'ells li tenia una mica d'enveja, tot i que era la típica enveja sana que no fa mal a ningú. O això es pensava Salesi, un nano d'uns 25 anys que havia anat a classe amb en Benet, a qui tenia en gran estima i admiració. La qüestió és que el jove Salesi, amb el bon esperit de contribuir a l'expansió de la Bona Nova combinat amb el "jo no seré menys que en Benet", una bona tarda de maig va decidir fundar la seva pròpia Ordre Religiosa.

Aquells lectors que no estiguin formats l'art de la fundació d'ordres religioses han de saber que és  aquest un procés complicat i en absolut assequible per al ciutadà "normal", i que és molt fàcil que surgeixin complicacions de tota mena durant el procés. Salesi no va ser l'excepció que confirmava la norma. Ja ho havia estat Sant Benet amb els seus Benedictins.

Tot anava molt bé fins que va haver de redactar els vots que els futurs salesians haurien de fer per tal d'entrar a formar part de la vida comunal. Copiant una mica a Sant Benet, va posar els tres primers vots dels Benedictins: Estabilitat, Conversió de Costums i Ordre. El problema és que es volia diferenciar en alguna cosa del seu admirat predecessor, i hi va afegir un quart vot sense pensar-se'l massa: Invisiblitat. Ni més ni menys. Estabilitat, Conversió de Costums, Ordre i Invisiblitat. Aquests eren els vots dels Salesians.

"D'esquerra a dreta: Fra Ferran, Fra Esteve i Fra Miquel.
Monestir de Sant Cirili, Ripoll, 1976"
Què collons vol dir un vot d'Invisiblitat? A on volia anar a parar el jove i imprudent Salesi? Ni ell ho sabia, però la qüestió és que la cosa va quedar així. La jurisprudència eclesiàstica ho ha volgut interpretar des de fa segles com una hipèrbole del concepte de discreció, però des del primer moment els Salesians es va negar a acceptar-ho. El fundador hauria tingut les seves raons per escriure "Invisiblitas" sobre el paper, així que ningú ho canviaria.

Un lector s'estarà preguntant quines conseqüències reals pot tenir el vot d'Invisiblitat en l'Ordre Salesiana Menor, i la resposta la té al davant dels nassos però no la veu: Invisiblitat. Els novicis que passen a formar part del cos de religiosos del monestir es tornen invisibles en el moment de fer els vots. Total i absolutament invisibles. Són impossibles de veure. De fet, ni entre ells mateixos es veuen. Ni els instruments òptics més avançats actualment han aconseguit veure un Salesià Menor. No obstant, ningú dubta de la seva existència i els seus documents no són part dels Arxius Secrets del Vaticà, a diferència dels que afirmen que Maria Magdalena era agent del Mosad. No hi ha masses monestirs de Salesians Menors, però si hom està interessat, a Catalunya i ha el Monestir de Sant Cirili, a les afores de Ripoll.

Si un desinformat visitant entra en un monestir dels Salesians Menors, és molt probable que s'emporti un bon ensurt: veurà horts que sembla que es conreen sols, cants gregorians que sorgeixen d'enlloc al més pur estil Bécquer, cuines amb cassoles i plats repicant suspesos en l'aire... I de tant en tant, algun comentari tipus:
-Al tanto germà Ignasi, que m'acaba de trepitjar el peu! 
-Germà Ireneu, no sóc el germà Ignasi. Sóc el germà Esteve. El germà Ignasi és a l'altre costat del claustre, o almenys aquell és el seu Breviari... Perdoni germà Pau! Li he ficat el dit a l'ull?

Per causa del relatiu desordre que regna en els monestirs d'aquest Ordre i en una mena d'intent de fer-la desaparèixer de forma progressiva, a principis del S.XIX Sant Joan Bosco va fundar la Nova i Visible Ordre Salesiana, i des d'aquell moment aquests peculiars i poc visibles religiosos han passat a anomenar-se Salesians Menors.