"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dissabte, 14 de juliol de 2012

Fumar tabac per a trobar l'adjectiu

Perdona'l, estimat lector. Perdona'l per no haver escrit en tot aquest temps. Perdona'l per la seva personalitat egoista i la seva xuleria. Perdona'l també perquè és un despitat i perdona'l perquè es creu un geni. Perdona'l si sovint intenta ser el centre d'atenció o si més aviat al contrari, quan és amb tu, calla i no diu res perquè està pensant en una mena de dispositiu rudimentari per a barnissar parets de fusta inventat a Suïssa. Perdona aquest servidor setanta vegades set. O setanta vegades setanta vegades set, perquè ni així en farà prou.

En els moments que les persones intuïm que la mort pot venir a visitar-nos, el nostre esperit vol estar amb pau amb les persones que ens envolten, a deixar aquest món amb harmonia i dignitat. I és aquesta la raó de la present entrada del Blog Regulero: mirant amb perspectiva les tribulacions viscudes en els pocs anys que porta sobre aquest hermós planeta, s'adona que si no ha de ser el primer en deixar la pedra lapidadora, el segon potser sí. En tot cas no hi ha cap dubte que abans que el quart home hagi deixat tranquila a la dona adúltera, un servidor ja ha d'haver sortit de l'escena.

I tot això, per quina raò? Per què parlar de mort imminent, lapidacions, penediment i dones adúlteres? Quin és el significat d'aquestes paraules? A on anem a parar? Té alguna cosa a veure amb la pujada de l'IVA o amb en Joan Tardà? Ha mort el Borbó? Han tornat de la tomba per a regnar els de la casa d'Àustria? Farigola per un tubo?

"Vinga som-hi col·legues que la cosa promet!"
Molt senzill. No es tracta d'una catàstrofe a nivell global resultant de la combinació dels fets narrats al paràgraf anterior. El què passa és que un servidor marxa en qüestió d'hores cap a una terra on més de la meitat de la població són elefants asiàtics, i la resta es dediquen a drogar els extrangers per extreure'n els òrgans i vendre els òrgans a compradors extrangers que hi van a comprar òrgans d'extrangers, i també treuen els òrgans als extrangers compradors d'òrgans i els extrangers compradors compren els seus propis òrgans i tot és un negoci d'òrgans extrets a extrangers extorsionats.

Si un servidor no torna mai del sud-est Asiàtic, o si només en torna el 40% dins una bossa de plàstic, no el ploris estimat lector. No lamentis la seva des-organització. No vessis llàgrimes per uns pulmons donats a un francès violador de nenes petites. Més aviat dedica't a fer còrrer la veu sobre la seva gran obra. Una obra que, com ja deia Juli Cèsar en les seves memòries, li assegurarà la immortalitat. Mentre es parli d'un servidor, aquest seguirà viu en els cors dels que el recordin. I de totes maneres, si ningú el recorda, almenys hi haurà alguns individus que el portaran literalment dins seu fins que els des-organitzin a ells per gilipolles.

...

...

No és bonic acabar amb "gilipolles", així que aquí vé un petit conte que acabarà bé:

El conte del nen que li agradava molt anar als "columpius" del Mc Donalds

Hi havia una vegada un nen petit i una mica grassò que sempre volia anar als "columpius" del Mc Donalds, però vivia en un barri humil amb uns pares humils que trovaben que anar al Mc Donalds "només perquè el nen vol anar als columpius és una mica excessiu, no trobes Maria?" Així que el nen només hi havia anat dues vegades i no més vegades que dues. Dos era el nombre de vegades que el nen havia anat als "columpius" del Mc Donalds; ni una ni tres. Dues. Primer una vegada i després una altra.

El dia que el nen grassonet feia 9 anys, els seus pares li van fer un regal humil, sense excessos: li van regalar una pilota del Barça que era prou bonica i botava prou bé. I el nen va estar tant content amb la pilota del Barça que va fer un esforç i va dir que ell ja li era igual anar al Mc Donalds per pujar als "columpius" perquè amb la pilota en tenia prou i ja s'ho passava molt bé. En el fons el nen grassonet encara tenia ganes d'anar als "columpius" però se les va aguantar i els seus pares no ho van notar. I tots estaven molt contents.




I l'adjectiu vindria a ser "grassò". Per exemple: Avui fa un matí grassò, vol ploure i jo jugo a unes cartes que semblen cansades. La taula tonyineja, i els pescadors de Sa Riera em miren secs, com si caiguéssin càntirs.