"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dimarts, 20 de desembre de 2011

Bones Festes (O com sentir-se culpable de tenir regals)

"La llunyania de la nostra terra d'origen i de les persones que ens són més properes ens fa venir ganes de plorar i defecar." Aquesta cita de Demòcrit d'Abdera reflecteix a la perfecció -almenys pel que fa a les ganes de plorar- la situació en la que es troba un servidor aquests dies de pluja, fred i vent a la capital de l'Imperi Opressor.

Porta set setmanes sense respirar aire català i sense veure els seus estimats. El tema del estimats li és relativament indiferent perquè ell és una persona freda i sense sentiments, però el medi gasós de Madrid el comença a incomodar. No és per la monstruosa contaminació i les mutacions que se'n deriven, -és ben sabut que a la nostra Ciutat Comtal els nens també neixen amb tentacles i tres ulls-. El què es fa insuportable és el desorbitant feixisme de les molècules d'oxigen i la seva extrema tossuderia a l'hora de negar-se a entrar al rec sanguini de la gent que no vota el PP.

"Emigrant cap a Sudàfrica, la nova potència econòmica"

Han estat temps obscurs, però la calamitat que s'acosta, la nostra limitada ment no la pot ni imaginar. S'acosten temps de consum descontrolat, temps de capitalisme furiós, temps il·luminats per llumetes de colors i governats per Pares Noels obesos. Abans aquests dies que vindran, éren dies de passar amb la familia i de celebrar quelcom. Ara son unes vacances per anar a esquiar o per viciar-se al nou joc de la play que t'han comprat els papis. Abans éren dies de caritat i solidaritat amb els que estan sols i que no ténen res per menjar. Però ara, que és temps de vaques més magres que mai, ens quedem estirats al sofà esperant que arribi el dia 31 de desembre per poder acabar el 2011 i començar el 2012 en estat de semiinconsciència i si hi ha sort, vomitant.

Que passeu un feliç final d'Advent, unes bones vacances de Nadal i un terrible i dolorós 2012, conscients que un servidor veurà passar aquests dies aïllat a la seva habitació empollant, suant sang i assolint nivells de coneixement jurídic insospitats.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Sobre la misèria de viatjar sol cap a algun lloc de merda i de sobres conegut

Ets al tren i mires al teu voltant. És diumenge al vespre. Tothom està immers en el món dels mobils o els portàtils.  Cadascún d'ells fa cara d'amargat i quan tu et perds en el teu iPhone, ell et miren i es diuen dintre seu que tothom fa cara d'amargat. Encara que facin cara d'amargat, -penseu tant tu com ells- ningú té tantes raons com jo per estar-ho: tota una setmana d'activitat frenètica i monòtona pel davant... UNa merda de rutina que algun dia canviaràs, però el dia en qüestió mai arriba.

Quan éres a l'estació, enlloc d'agafar el mitja distància direcció Sants,  hauries d'haver pujat al tren nocturn cap a Paris-Austerlitz.

En aquest tren, en el cotxe restaurant, hauries conegut una noia atractiva a la qual explicaries que te'n vas a viure l'aventura. Que enlloc de passar el dilluns al matí fent comptabilitat financera,  estaràs buscant una manera d'arribar a Bèlgica sense pagar ni un duro. Que no tens destí concret. Ella s'enamoraria de tu, i prendrieu vi i veuríeu les llums de la campinya francesa passar a tota velocitat per la foscor de la nit.

"Temple masònic on s'oculta el cap de Maria Magdalena,
agent del Mosad en temps de Jesucrist"
A París, la noia et convidaria al seu apartament, que tindria un dormitori en unes golfes ben il·luminades de Montmartre. Passejaríeu al matí per la vorera del Sena i faria un fred intens però amable, de vigilies de Nadal. Ella portaria una boina vermella i tu una bufanda de ratlles. I els dos tindríeu les galtes vermelles del fred i entrarieu en un cafè al costat de l'Òpera per prendre un chocolat chaud. Seríeu una parella digna del París de la Belle Epoque i tothom us tindria enveja sana. Passarieu les nits escoltant jazz en els millors locals de la ciutat i faríeu amics que us durarien tota la vida. El divendres següent, els dos prepararíeu les maletes i us dirigirieu cap a Moscú a passar el Nadal.

Pròxima parada, Estació de Sants.