"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dijous, 13 d’octubre de 2011

Breaking News: Segrest de persones de baixa altura a Rohan

Notícies d'última hora de la Terra Mitja: els Uruk Hai han segrestat els Hobbits i se'ls han emportat a la seva seu d'Isengard. Es desconeixen les intencions dels segrestadors però les fonts policials informen que el Sr. Bilbo Saquet hi està implicat. El seu nebot Frodo, que en el moment del segrest dels seus companys estava emparanoiant-se enmig dels arbres amb l'anell, declara, sorprenentment, "estar cagat de por":

 Legolas, TVElf, Rohan

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Saga d'un futur en el qual la gent es casa amb cocodrils (Part Segona)

Nota del narrador: Estimat lector, en la primera part de la "Saga d'un futur en el qual la gent es casa amb cocodrils", havíem deixat un servidor en un carrer de color vermell parlant amb un visitant d'un futur no massa llunyà i sense patates! Com que unes patates sempre ajuden a crear un bon clima, farem que en torni a tenir. Sé que això és fer trampes narratives, però com que avui un servidor no hi és i escric jo, faré el que vulgui. El que vull és posar una bossa de patates plena fins a dalt a les mans d'un servidor.

...
-Exacte.
-I llavors, vostè no naixeria i no podria avisar-me sobre la meva futura missió?
-Encara més exacte.
-Doncs no em mati.
-No tenia la més mínima intenció de fer-ho.
(Del no res apareix una bossa de patates entre les mans d'un servidor.)
-Molt amable. Però en cas de fer-ho, si no m'equivoco, es crearia una realitat paral·lela a la realitat en la qual viu vostè en el futur no? 
-Veig que entén com funciona la cosa: es crearia una realitat paral·lela a la realitat de la qual vinc en el moment en què el matés a vosté o introduís qualsevol canvi en el passat (el present d'ara mateix). 
-Ufff...-es trenca el cap un servidor- Llavors hi hauria una realitat en la qual jo rebutjaria els marcians tres cops, inventaria el robot i tota la pesca i una altra en la qual la raça humana i totes les espècies animals viurien sotmesos als marcians al ritme de Pitbull i no hi hauria robots que féssin els deures de matemàtiques.
-Correcte, però el més curiós de tot és que jo formaria part de les dues realitats: hi hauria un 723-F(ovella) que viuria sotmès als extraterrestres i un altre que viuria en un món pacífic i sense extraterrestres gràcies a vosté.
-Gràcies pels agraïments. Vol una patata?
"La corva negra representa l'Història de la Humanitat original.
Les línies discontínues blaves són viatges al passat.
Les corves vermelles representen realitats paral·leles produïdes 
per alteracions dels fets per part dels viatgers temporals 
com el Sr: 723-F(ovella)."

La psico-tele deixa de fer pampallugues i el senyor 723-F(ovella) diu que hauria d'anar tirant cap al futur un altre cop.

-Esperi's! No marxi encara! Tinc una últma pregunta! Hi ha molta gent que viatja cap al passat a part de vostè?
-I tant home! Les sopes de neutrins son baratíssimes. De fet, segur que li sona un tal Alexandre Magne. Doncs bé, anava a la uni amb mi. A segon de carrera va marxar cap a l'Antiga Grècia amb l'intenció de fer-se famòs i no sabem res d'ell des de llavors. S'ha fet un estudi a la Universitat de Vic que ha demostrat que al pot petit hi ha la bona confitura i que actualment hi ha 89 milions de realitats paral·leles succeïnt alhora. Un bon merder espai-temporal...

El senyor 723-F(ovella) va treure una petaca de sopa de neutrins i va fer un glop:
-Bona tarda i recordi que els marcians se'ls va carregar amb una baldufa de l'Imaginarium!

I va desaparèixer enmig d'un remolí "de luz y de color" cap a un futur sense extraterrestres ni Pitbulls.

divendres, 7 d’octubre de 2011

Saga d'un futur en el qual la gent es casa amb cocodrils (Part Primera)

Un servidor anava caminant per un carrer de color vermell menjant patates fregides i un individu el va parar i va exclamar:
-No pot ser... és vosté Un servidor?!
-Si, per servir-lo...
-Que fort, no m'ho crec, és massa meravellós tot plegat... Tot i que a les pel·lícuels el pinten més alt...
En aquell moment un servidor es va menjar una patata fregida.
-Disculpi, no l'acabo d'entendre bon home -digué intrigat un servidor.
-Sap què passa? Que vostè, al lloc d'on vinc, és una de les celebritats més cèlebres i admirades.
-I d'on vé vosté si es pot saber? -preguntava ja més interessat un servidor en veure que aquella conversa podia acabar amb lloançes i veneració.
-Vinc d'un lloc que no és gaire lluny d'aquí però que no s'hi pot arribar, de moment. S'haurà d'esperar un temps... -explicà misteriós el foraster.
-I en aquest lloc no gaire llunyà, perquè és famòs un servidor, si es pot saber?
"Forat de cuc. El tema de l'energia negativa s'està intentant
prohibir. Porta molts mals rotllos."
-Com! No ho sap? Bé, de fet... és normal que encara no ho sàpiga, però tot arribarà... Vosté es la persona més estimada en aquest planeta perquè l'ha alliberat del jou dels extraterrestres tres vegades, ha inventat un robot que fa els deures de mates i ha matat en Pitbull.
Un servidor començava a no entendre absolutament res. Matar en Pitbull? Ell? Ja li agradaria...
-Bon home, em sap greu però s'ha equivocat de persona, no pot estar parlant d'un servidor...
-I tant que parlo de vosté! La seva forma de menjar patates és inconfusible. El què passa és que tot això encara no ho ha fet. Li queden uns anyets encara per començar a lluir-se. Concretament... si estem al 2011... concretament d'aquí 8 anys! Evitarà la primera invasió de marcians el 2019.
Com bé et pots imaginar, estimat lector, un servidor començava a tenir-ne la pipa plena d'aquell individu del carrer de color vermell, però la seva natural curiositat el va portar a seguir preguntant enlloc d'arrencar-li el cap:
-A veure, si ho entén bé un servidor, vosté vé del futur, no?
-Naturalment. Em dic 723-F(ovella) i sóc ciutadà de l'Imperi Resorgit dels Països Catalans.
-Molt bé 723-F(ovella), i es pot saber, com s'ho ha fet per venir des del futur a donar una volta pel Madriz de principis del segle XXI? -preguntà burleta un servidor mentre es menjava l'última patata.
-Senzillíssim: d'aquí més de cent anys em prendré una sopa de neutrins  i viatjaré per un forat de cuc a velocitats superiors a la de la llum fins a arribar aquí.
Increïble! pensà un servidor. Llavors era veritat que l'Einstein s'havia equivocat! Aquell experiment del CERN amb els neutrins no havia estat un error de càlcul! Es podia viatjar pel temps menjant sopa de neutrins!
-I un servidor tindrà una novia que estarà bona?-preguntà esperançat l'escriptor virtual d'aquesta merda de blog.
-Em sap greu, però en la vida personal vosté no va tenir gaire sort...
-Merda. Serà gorda.
-No
-Molt lletja.
-No
-Llavors?
-Serà un híbrid entre cocodril i femella humana. Vostè també caurà en la moda de casar-se amb persones transgèniques...
-I com seràn els penjadors l'any... De quin any vé vostè senyor 723-F(ovella)?
-De l'any 2125. Son penjadors làser amb conexió a Internet per fibra òptica i amb nevera solar.
-I els cotxes?
-Van escandalosament ràpid, contaminen escandalosament poc i són escandalosament barats.
-Però... volen?- preguntà cada cop més excitat un servidor.
-No, van per sota terra.
-Està bé... I els pòsters de les pelis de Tarantino, com seràn?
-Iguals que els d'ara. Esperi un moment...
En aquell moment el visitant del futur va ficar-se el dit dins l'orella i al treure'l, el cap li va començar a fer pampallugues de color blau elèctric.
-Què collons!?
-No pateixi, és l'ultim model de psico-tele: serveix per poder mirar la Sálvame Deluxe en tot moment. El model anterior era dolorós perquè t'havien d'insertar un xip al cervell. Ara funciona amb nanobots. A vegades falla i t'entren unes ganes incontrolables de menjar estofat de vedella, però val la pena patir el risc. El problema és que no rebo bé la senyal... Deu ser perquè no emeten cap al passat...
-Deu ser això... Però tinc una altra pregunta: si ara vosté em mata i en conseqüència moro, quan vinguin els extraterrestres no hi haurà ningú per derrotar-los i sotmetran la raça humana?
-Exacte.
-I llavors, vostè no naixeria i no podria avisar-me sobre la meva futura missió?
-Encara més exacte.
-Doncs no em mati.
-No tenia la més mínima intenció de fer-ho.

Estimat lector, el diàleg entre el visitant del futur i un servidor continuarà amb la segona part de la : "SAGA D'UN FUTUR EN EL QUAL LA GENT ES CASA AMB COCODRILS"