"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dissabte, 24 de setembre de 2011

Tisores, corrupció i iPod's

Aquesta serà una entrada breu i sense gaire aprofundiment bàsicament perquè un servidor no té cap mena de ganes d'escriure. Però ho veu estrictament necessari desprès de llegir la notícia que informa que els hi baixaràn els sous als metges: un dels oficis més primordials, més sacrificats i més despreciats de la nostra hipòcrita societat.
"El següent que els hi retallaràn seran els collons"

Cert que estem en temps de vaques magres, però enlloc s'ha vist que facin retallades al pressupost de TV3 o als diputats d'una forma considerable. És un tema conegut per tots i repetit dia rere dia, però hi ha moments concrets en els quals el cabreig arriba a límits insospitats i s'intenta fer una crítica original i novedosa. El fet és que un s'adona que no cal originalitat perquè ja de per si la mesura adoptada és original. Original i lamentable.
I per si fós poc a tots els diputats del Congrés els hi regalen un iPod i un iPad perquè juguin al Angry Birds durant les sessions. Fills de puta. 

divendres, 23 de setembre de 2011

Sobre com salvar vides sense cardar ni brot

Cada dia moren milions de persones de les formes més cruels, absurdes i esgarrifoses possibles. Milions d'ànimes patint la desgràcia de tenir un cos que no aguanta la maldat d'aquest món i que acaba rendint-se davant la metralla, la gana, les injeccions letals, els virus, les bales...

No per això cada matí quan ens aixequem, mirem per la finestra el carrer i pensem que el dia no pot anar malament. I realment no ens va malament: esmorzem, anem a estudiar/treballar/fer cua a l'INEM, passem el dia i tornem a casa a sopar, veure Mujeres, Hombres i Viceversa, llegim algun article d'en Monzò per tranquilitzar la consciència i anem al llit. 

L'endemà, lluny de les agonies i els estertors dels moribunds, ens llevem tard, sortim a passejar el gos pel parc, dinem, becaina, tele, sopar, article d'Antoni Puigvert i "fiesta loca" fins les 7 del matí.

Només molt de tant en tant,  quan un mail d'Amnistia Internacional ens informa que la persona desconeguda per la qual vam recollir firmes acaba de ser executada a l'Estat de Georgia (USA), prenem consciència de la devastació i l'horror que innocents i no tan innocents de cinc continents tenen com a telò de fons del seu dia a dia. És el moment en què intuïm per un moment tota la brutalitat d'aquest fangós planeta, mirem al nostre voltant i ens fem fàstic.

"Sean Penn té una pel·lícula amb Susan Sarandon molt interessant
sobre els llits de massatges del Govern dels Estats Units."
Afortunadament, el nostre organisme té un sistema inmunitari especialment desenvolupat i preparat per afrontar situacions d'autocrítica existencial: el cervell li demana al pàncrees que siusplau alliberi unes hormones anomenades "tranquilines", que retornen a tota velocitat al cervell amb el missatge de no tens perquè sentir-te culpable, ja que no pots fer-hi res al respecte. A més tothom té els seus problemes: fixa't que l'altre dia vas suspendre per quart cop la teòrica de cotxe. Doncs bé, aquesta hormona filla de puta ens enganya fent-nos creure que és absurd allò que ens diuen de no tirar el menjar o allò de no gastar aigua pels nens d'Àfrica. 

Moment demagog
Un servidor no es posarà demagog ni escriurà un llistat de mesures que podem dur a terme per contribuir a paliar el dolor i l'eterna angúnia d'aquest món, però et demanarà siusplau que vagis al link d'Amnistia Internacional que t'acaba de penjar un servidor i que emplenis el formulari per rebre de tant en tant un correu d'aquesta ONG. Aquests mails et demanen que firmis digitalment per fer pressió social en casos de persones que es troben en situacions d'injustícia legal. No és gran cosa... De fet és una forma patètica de salvar vides que costa de creure que fincioni, i funciona en 1/3 dels casos. Però és una forma d'ajudar sense haver d'aixecar el cul de la cadira i poder continuar mirant pornografia al cap de cinc minuts I SENSE PAGAR RES!!!. Val la pena (tant salvar vides com no aixecar el cul de la cadira com mirar tetes com no haver de fer donatius).

Amenaça
Si no fas ni això lector, només hi ha dues explicacions possibles: 
1- Que siguis un gilipolles egoïsta que es nega a fer una puta merda pels seus germans i un futur fracassat sense remordiments que serà patejat per la societat sense pietat
2- Que ja estiguéssis subscrit a la cadena de mails

Pensant-ho millor, no tens perquè sentir-te culpable, ja que no pots fer-hi res al respecte. A més tothom té els seus problemes: fixa't que l'altre dia vas suspendre per quart cop la teòrica de cotxe.

dijous, 22 de setembre de 2011

Enquesta sorprenent amb terribles conseqüències

Un servidor no pot fer res més que quedar-se embaladit davant la pantalla del seu portàtil. Embaladit, confús, mig espantat però sobretot, decebut. 
Després de més d'un any d'escriure en aquest blog pensant que es dirigia a un públic majoritàriament femení, i per tant, amb una sensiblitat altament desenvolupada pel que fa a temes de fregar terres i de cuinar, un servidor acaba de rebre la notícia que el 70% dels lectors del Blog Regulero són mecànics.

Mecànics.

"Tothom sap que aquest
tipus de mecànic va deixar
d'existir cap a finals dels
anys 50's"
Lector, si no ets un mecànic, compendràs com es sent un pobre servidor: hores i hores trencant-se el cap per intentar transmetre idees positives a persones (majoritariament dones) amb cert nivell intel·lectual i resulta que 7 de cada 10 dels seus lectors porten un mono blau i la cara bruta de greix de motor mentre estan llegint això. 

Doncs que et quedi clar, retrassat reparador de vehicles a motor: no deixaré d'oferir lectures de qualitat a un públic minoritari per molt que pretengueu, tu i el teu fastigòs lobby de mecànics, que parli de tunning i de cigüenyals(¿?).

(Nota del censor: a continuació, en la versió original, segueix el text amb una sèrie d'improperis, però considero que, atenent que alguna dona encara llegeix el blog, és millor eliminar-los i substituir-los per una història de ponis roses que viuen en una paradisíaca cuina que mai acaba d'estar neta.)

El poni rosa petit li pregunta al poni blau-cel pare que si li deixa anar a rentar una mica més el terra de la cuina. El poni blau cel pare aixeca els ulls del diari, fa un glop de cervesa i li diu al poni rosa petit que ja ho farà la seva germana poni rosa petita, que ell ha de jugar a matar. I van ser molt feliços i van menjaranissos (que havia cuinat la mare poni de color rosa).

dissabte, 17 de setembre de 2011

Entrada que serà durament criticada pels lectors

Estimat lector, possiblement desprès de llegir el que llegiràs no voldràs entrar mai més en aquest blog. Tot i així, un servidor no pot donar l'esquena al sentit comú ni evitar la Veritat i per tant es veu obligat a parlar d'un tema que afecta el més profund de les ànimes i els sentiments dels catalans.

Tots els habitants d'aquesta castigada terra anomenada Catalunya tenim incrustada al subconscient una realitat que és el Barça. Nosaltres no ho veiem només com una empresa que factura milions d'euros cada any ni un com simple equip de futbol. És una forma de vida, una filosofia, un estat de la ment, una identitat, una meta, un tall de pizza, un aliment pels nostres cors... Seria absurd afirmar que hi ha alguna cosa de més valor en aquest món que el Barça.

Doncs bé, sense mullar-se més en aquest tema concret (pel fet que mullar-s'hi ja s'hi mullen prou els mitjans de comunicació, la gent del carrer i tot quisqui), un servidor vol atacar només a l'ésser més intocable de Catalunya: el savi, el fil·lòsof, l'etern, l'eteri, el modest, el poderós, el senzill, el noble, l'elegant, el pseudohomosexual, l'amic dels àrabs, el tàctic, el tècnic, el líder, el cervell, el dinàmic, el mític, l'Home, el nostre déu, Pep Guardiola.

Com que el subconscient d'un servidor també ha estat alterat pels medis i la seva religiositat catalana li impedeix fer una crítica frontal a la persona del Mestre, no parlarà malament del noi de Sampedor. Només es cagarà una mica en els medis de comunicació. 

"Pep Guardiola recordant moments passats,
compartits amb el seu fidel gos"
TV3, com bé va dir un amic galès, té tres o 4 ídols que ara mateix apareixen a les pantalles uns 456.890.733 cops al dia: 1-Manel, 2-el "susuditxu" Pep i el Barça, 3-en Cuní i 4-algun cabrò. Son considerats persones "ultra grata" i tothom que en parli malament és molt probablement un fill de puta. A més, tot és un cercle viciós: en Pep i en Cuní son individus amb una desenvolupada sexualitat femenina, a en Pep li agraden els Manel i als Manel els hi agrada en Pep, i en Cuní entrevista els Manel als Matins i els Manel quan es lleven segurament miren en Cuní per la tele, que és la mateixa que té en Pep al seu apartament (Panasonic i de plasma del bo). Per si no fós suficient, en Cuní quan era petit va caure en una marmita de plasma i per això té tanta mala llet, la mateixa mala llet que el bateria punkie dels Manel, que té un cosí que es diu Pep. Els cosins de plasma també tenen al·lopècia i utilitzen boomerangs per caçar homosexuals ben aviat al matí.

Amb tot això, un servidor no vol dir que en Pep no sigui una gran persona, però considera, d'igual forma que ho deu fer l'Al·lopècic Suprem de Sampedor, que no és res més que el millor entrenador del món. I considera (tant en Pep com un servidor), que pel fet de ser el millor entrenador del món no necessàriament ha de ser un gran expert en metafísica ni en les tècniques reproductives dels lemurs tigrats. En canvi TV3 i la gran majoria de catalans, si té qualsevol mena de dubte o necessita que algú l'aconselli, recorren a Pep Guardiola, i ell se'ls mira i els hi diu "parleu-ne amb en Miquel Martí i Pol, que jo no en sé d'això". I li donen un premi. El que no sap la gent és que Miquel Martí i Pol és el nom del seu gos.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Sobre la bondat i la maximitat de les coses (Estudi lingüístic i teleològic)


Estudi lingüístic
A l'emplear les paraules "bondat" i "maximitat" juntament amb altres mots, sempre seguim el mateix ordre.
En el cas de la bondat i els seus derivats, sempre els col·loquem al davant de la paraula:
"De bones velocitats"
"Bon penjador d'estris tradicionals de pesca,
 improvitzat a partir d'una escala de fusta"
"Bona persona"
"Bondat d'ovella"
"Bonament dinàmic"
El contrari passa amb la maximitat i els seus derivats. S'escriuen en la majoria d'ocasions al darrere de les paraules:
"De velocitats màximes"
"Persona màxima"
"Ovella de maximitat"
"Dinàmic màximament"

Estudi teleològic
Entenent la maximitat en la seva vessant positiva i la bondat en la seva única vessant, s'aprecia que tot allò màxim implica bondat però que en canvi tot allò bo no implica maximitat.
En paraules properes al gran públic, si diem que hom té un bon reproductor d'audio Walkman, no necessàriament vol dir que el bon reproductor d'audio Walkman sigui màxim. Tindrà com a fi essencial reproduir cassettes de forma ben reproduida, però no de reproduir les cançons màximament. En canvi, si hom afirma que té un penja-robes màxim, en la naturalesa d'aquell penja-robes vindrà inclosa la bona penjamenta de les jaquetes implícita en una forma màxima de penjar la roba.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Epilèpsia, vòmits, drogues legals, prostitució i multes (Part primera)

"Viatjar enriqueix molt" diràn alguns.
Doncs bé estimat lector, un servidor, saltant-se el protocol de salutació que correspondria desprès de la seva llarga i anguniosa ausència pel món virtual, et dirà que viatjar no enriqueix una merda. No només no enriqueix en absolut sinó que més aviat empobreix les ments de les persones i les seves carteres.
Fumar porros no enriqueix per exemple, i hi ha gent que quan viatja fuma porros i només es mata neurones.
Viatjar en aviò no enriqueix tampoc, i hi ha gent que quan viatja, viatja en aviò. Com bé va deixar anar l'amic Orson Welles respecte dels viatges en aviò: "When travelling by plane there are only two existing sensations: boredom and terror. In the case of Ryanair, you could also include suicidal tendencies."

(Nota del traductor: Per aquells imbècils que no sapigueu alemany, la frase de l'amic Orson és "Quan es viatja en aviò, només existeixen dues sensacions: l'avorriment i el terror. En el cas de Ryanair, es podrien incloure també les tendències suicides.")
(Nota del traductor facha: Para aquellos incultos -probablemente no votantes del PP- que no entiendan alemán, la frase de mi amigo Orson, que por cierto tiene un chalé muy mono cerca de Mirasierra, es: " Cuando se viaja en avión solamente existen dos clases de emociones: el aburrimiento y el terror. En el caso de los perroflautas de Ryanair, se podrían incluir también las tendencias suicidas.")


"Individu aleatori, resultat de la cerca
d'imatges a Google de les paraules:
Avión fumando maría"

Deixant aquest apassionant debat al marge superior de la pàgina, un servidor vol destacar una sèrie d'idees que li semblen dignes de ser destacades en un ambient tant ric intel·l·l·l·lectualment. En primer lloc, que en aquest precís instant no sap quines idees vol destacar, però que, segur de si mateix, no dubta que acabarà trobant alguna sèrie d'idees suficientment dignes de ser destacades com per destacar-les.
La segona idea a destacar té una gran relació amb el tema tractat anteriorment: un servidor està segur que trobarà una idea -a més la trobarà en breus instants- que serà digna de destacar.
...
...
...
...
...

Aquí vé l'idea: tot i que Sant Benet defensava que és difícil arribar a la santedat per a aquelles persones que viatgen, un servidor quasi acaba màrtir durant un viatge al voltant d'Europa en ferrocarril.

Com que segurament, estimat lector, desitjaràs saber les diverses desgràcies i gràcies que patiren i gaudiren un servidor i els seus intrèpids companys d'aventura, t'hauràs d'esperar a la Part Segona de "Epilèpsia, vòmits, drogues legals, prostitució i multes"


Epíleg de la primera part

Un servidor promet escriure alguna cosa amb una mica de substància algun dia. Assegura també que el patiment de les ànimes dels caiguts serà decisiu en la recuperació del poder suprem. I també us desitja una feliç Diada a tots, totes, catalans, catalanes, moluscs, molusques.