"Para comunicarse con el personal de la estación, utilice los interfonos amarillos "
Sòcrates

dilluns, 31 de gener de 2011

Sobre l'amistat, els tubercles, la guerra i la mare que ho va parir tot plegat

Si mai vas a la guerra, no facis mai un millor amic. Si no fas cas, és molt probable que tu o ell acabeu agonitzant davant seu o teu, respectivament. Tu  o ell et donarà/li donaràs la carta per la familia i li explicaràs/t'explicarà que no podràs/podrà acabar de pintar la tanca blanca del jardí de la casa que havia/havies construit amb la teva/seva estimada, la foto de la cual portes/porta al casc, ara foradat per la metralla, i pel cual brolla la sang amb abundancia.

Aquest és un cosell propi d'algú purament racional, que posa la supervivència per davant de tot, com ho faria una ameba o un evolucionat mamífer. ¿Una ameba és racional? No vé al cas.


"En el seu cas, està sol perquè és l'ultim de l'espècie."
"Fotet, panda gegant"

El que si vé al cas, estimat lector, és que no som ni amebes ni evolucionats mamífers a seques. Som homes, i el que ens defineix com a tals és precisament que preferim tenir un millor
 amic i morir amb ell en una trinxera coberts de fang, o en un accident de tràfic tornant de festa, que no pas viure fins als 80 anys en solitud.

Et pot semblar una obvietat, però el més trist és que no ho és per a tothom. N'hi ha que preferim estar forrats i viure tranquils enlloc de compartir experiències úniques (bones i sovint dolentes) amb gent que s'ofereix a estimar-nos.


-Pfff... vaia cursi/marica aquest servidor, ha dit "estimar-se" entre amics! Pfff...-es burlarà el lector.
-Doncs mira, fill de MN>a, així és. Un servidor defensa, amb la raò al seu costat, que els amics se'ls estima, i no se'ls hi diu que són col.legues o "lokos", com fan alguns retrassats repartits equitativament pel món. I si no t'ho creus, mira les pelis de guerra, on gràcies a l'amistat, el teu millor amic adquireix el superpoder d'interposar-se entre les bales i tu amb una facilitat quasi excesiva. I és que l'amistat ho pot tot.

Un servidor insiteix en què li importa una  MN>a merda si algú no hi està d'acord, perquè és així i no hi ha més. El que sí pot ser és que si no penses el mateix és perquè estàs sol en aquesta MN>a vida.

"Friends are like potatoes. If you eat them, they die." Anònim



MN>a= pseudointel.lectual

diumenge, 30 de gener de 2011

Disculpes a la comunitat literària de l'Univers

Moment històric en l'història d'aquest blog.
Un servidor, conscient que la demagògia del seu blog paga l'alt preu d'embrutar el prestigi de la literatura mundial, demana disculpes a la comunitat literària d'aquest el nostre Univers.

No obstant, incapaç de realitzar un acte d'humilitat total, aquest "blogguero" es nega a canviar la forma d'escriure per una triple raó:

Setena: No ho sap fer millor

Quinzena: Si deixés de cometre errors ortogràfics i gramaticals, demostraria que no és un català normal i corrent, sinò una d'aquelles persones que va pel món amb un diccionari de l'IEC sota l'aixella.

"Grup sanguini: A+"
Tercera: L'objectiu d'aquest blog no és el de crear articles que perdurin en la memòria dels lectors ni provoquin la seva admiració. És un aliment per les masses incultes de lectors, que el devoren amb ansia, el digereixen i l'excreten.

Veient l'error que ha comès demanant disculpes, continua amb més arguments justificant el pèssim nivell literari de la pàgina:

Dotzena: Si no us agrada, no ho llegiu jopetas!!

Cent trenta-cinquena: En el fons, en sé molt*, però per accedir a un públic més jove és necessari escriure km si fos rtrassat xDxDxD

Primera: La vertadera raò no és altra que crear un esperit crític en el lector, movent-lo a consumir literatura de categoria, com serien els llibres d'en Ken Follet, d'en Punset o qualsevol autobiografia dels jugadors del Barça.



*Un servidor demana disculpes per dirigir-se a si mateix en primera persona.

divendres, 28 de gener de 2011

La Polinèsia Francesa, l'hipocresia i l'ecologia japonesa

Aquests dies un servidor està d'examens, i necessita compensar tots els coneixements que vomita a diari sobre el paper amb imbecilitats vomitades sobre la pantalla. (Important no interpretar l'expressió en un sentit literal).


"Pescador del golf de Bengala. (La broma és bona si el
el lector sap què fan els pescadors del golf de Bengala
per espantar els tigres que se'ls volen menjar)"

Arrel d'una cançò dels Eels que es diu $200 Tattoo, un servidor ha recordat una idea que li vé al cap tot sovint quan es passeja per Lloret de Mar a l'estiu. Per explicar el concepte que se li activa dins el cervell al passejar-se per Lloret a l'estiu no hi ha res més apropiat que un conte, al més pur estil d'en Patronio.

Hi havia una vegada una nena petita que menjant un tall de carn es va ennuegar i va haver d'anar a urgències. Com que la nena es va morir abans d'arribar a l'hospital, el conte continua amb un altre protagonista.
Hi havia una vegada un hippie inautèntic (d'aquells que es passejen per l'Autònoma de Barcelona actualment) que no feia res més que cagar-se en els imperialistes, en els capitalistes, en els especuladors, en els polítics, en els bancs, en les immobiliàries, en Friends i en tot allò relacionat amb el consum que no sigui de marihuana.

Com es fàcil d'imaginar amb l'adjectiu que un servidor li ha assignat, un hippie inautèntic serà un hipòcrita i un fals que tindrà cotxe, es dutxarà cada dia, portarà rastes que li hauràn costat 45€ cadascuna i lluirà un tatuatge d'en Bob al pectoral dret (és un home) valorat en 350€.

Dos aclariments abans de continuar amb el conte. Primer: tots els hippies de l'història de la humanitat són inautèntics, perquè és molt fàcil defensar un món plè de pau i amor si els porros i les entrades als concerts de Joan Baez els paguen els pares. Segon aclariment per aquells lectors que sempre busquen -sense èxit- algun punt feble en els arguments d'un servidor: no val dir "Però si ho fan per pura estètica! No intenten anar d'antisistema! Les manifestacions contra Bolònia eren purament fonamentades y sabien perfectament perquè es queixaven!" No val dir-ho perquè és mentida. Segons un estudi molt important, un 98'34% dels hippies actuals diuen que s'identifiquen amb els ideals d'aquest moviment que mai ha existit vertaderament. O si més no, actuen com si el fet de portar uns pantalons cagats i una motxilla de muntanya ja els convertís en persones més sensibles i conscients del món que els envolta.

El conte continua. El hippie surt de la facultat després d'una apassionant classe de psicoanàlisi i es dirigeix al local més "dins" de tot Barna, però de camí es troba un sharp que està molt emprenyat. Aquest últim té ganes d'apallissar algú, i s'adona que es tracta d'un hippie inautèntic, fill de bona casa. Bona casa = Feixista opressor. En consecuència, l'apallisa.
El pobre hippie, l'instant abans que el cap rapat li peti el nas, pot apreciar un detallat tatuatge de la falç i el martell, valorat en 100€, situat a l'avantbraç del seu agressor.
I el conte podria continuar indefinidament amb un anarquista amb la lletra A tatuada al clatell, un latino amb una Verge de Guadalupe a l'esquena, un atracador marroquí amb el seu nom al bíceps...

Merda d'hipocresia provocada pels preus dels tatuatges!

A falta de la cançò dels Eels, una anguila encenent un arbre de nadal:


PD: Les anguiles són lletges, però almenys no van d'antisistema per la vida.

dijous, 27 de gener de 2011

Sobre l'entropia i la gent que la practica

En aquesta vida, si no saps que l'oxigen és més electronegatiu que el liti, vas malament, estimat lector.

La química és una ciència que acompanya l'individu des dels inicis de la seva existència: ¿és possible un nen petit sense un bioelement com el carboni? La resposta és simple: seria una massa amorfa de matèria inorgànica. Com seria un jugador de futbol sense calci? Consistiria en una mena de llençol humà sense ossos ni ungles. Què seria dels yonkis sense la química? Directament no existiria el concepte.

Com tampoc existirien els caramels ni el colacao, ni el lleixiu ni la pintura acríclica, ni els medicaments per curar les diverses malalties que assolen el nostre planeta, com per exemple ser de Solidaritat Catalana.

No, un servidor no és un fatxa.
"Estructura de grafè com la de la capa d'en Batman"
"Algun dia caurà una entrada sobre el grafè"

Aquesta introducció no és res més que el rerefons del vertader contingut que un servidor té intenció d'abocar en el blog. L'objectiu no és altre que donar l'enhorabona a aquell que va A La Seva per haver-se mantingut en vida al llarg de dinou anys en aquest inhòspit planeta assolat per diverses malalties, com per exemple ser de Solidaritat Catalana.

No, un servidor no és un fatxa. Fatxes son aquells que fan el fatxenda.

Nikolai Gregorievich, felicitats.

Continuant amb les malalties que assolen el nostre planeta, una de les més greus és la d'aquella gent que es creu que pel simple fet de viatjar a l'extranger s'aprenen coses. Personalment, a un servidor li sembla que un viatge a Amsterdam, on la química juga un paper fonamental, produeix els efectes contraris.

No obstant, com que la cosa comença a adoptar un to massa informal i amb pinzellades d'absurditat, un servidor decideix parar d'escriure. Bàsicament per mantenir una reputació que s'ha guanyat amb sang, suor i llàgrimes.

dimecres, 26 de gener de 2011

Bases morals per l'emmagatzemmamment de fulls en Blanch

Es veu que es porta bastant, en la societat "modernilla", comentar les enquestes amb més d'un milió tres-cents vuitanta-set mil vint-i-un participants (1.387.021 participants).
En vistes de la dificultat d'assolir tal nombre de visitants de la pàgina a causa del complot dels mitjans de comunicació contra el blog d'un servidor, aquest últim, conscient de la passió dels seus seguidors per assolir nous coneixements, procedirà a desenvolupar el comentari de totes maneres.
"Sóc el Sr. Uriah Heep i sóc el personatge que cau
més malament a David Copperfield"

En primer lloc, toca despertar la memòria dels internautes repetint la pregunta formulada en l'enquesta al públic: On guardaries un feix de fulls en Blanch?
Aquesta modificació de la veu "blanc", que ha passat a ser escrita com "Blanch", és fruit d'una profunda reflexiò per part d'un servidor i un conjunt d'individus inconcrets i indeterminats en l'espai/temps. Aquí ho deixo.

La resposta guanyadora (que no la vertadera), ha sigut la nostàlgica: "Els fulls en Blanch no es guarden, s'oloren!"; derivada de l'arxiconegut refrany/metàfora/expressió "Els pets no es miren, s'oloren"

Continuant i acabant amb aquesta merda d'entrada del blog, només li queda dir a un servidor que la resposta correcta no era altra que la lletra e) En Laporta és un dictador en potència.

diumenge, 23 de gener de 2011

Pizza (i odi envers els mussols)

Això és una lloança per aquella gent que estudia enginyeries però que deixa les portes obertes a l'art i les humanitats.
Això és una crítica a aquells que per mandra a estudiar o per por a les matemàtiques i a la física hem acabat estudiant dret o ADE.
Això és un crit al cel per demanar que la gent no faci l'humanístic, i per demanar a aquells que fan el científic o el tecnològic que aprenguin llatí i literatura universal pel seu compte.
Això també és un homenatge a aquella gent que per pura afició, identifica, sense prismàtics, les més de 40 varietats de gavines que hi ha a Europa i es refereix a elles amb el seu nom científic.
Això no és un manual de cuina. Ni una cadira.
El que això és, a part del que ja s'ha dit, ho sabràs en el seu moment.

"Booooom. Tots morts."



El moment ja ha arribat.
Això es una enhorabona a tots els músics que han aconseguit que algú, alguna vegada, plori amb una cançò seva, o que algú altre es cansi menys quan va a fer footing amb l'i-Pod.
Es tracta també d'una defensa de les morses de la costa de Canadà, que estan patint un genocidi sense precedents en aquests moments.
Això, encara que no ho aparenti, és també una sincera mostra d'afecte cap aquells professors de secundaria que ningú coneix i que es passen el dia inentant inculcar algun coneixement a grapats d'individus que pateixen excés de testosterona i progesterona.
Això és un toc d'atenció a aquest últim grup*. Joves, heu de saber que la droga mata i que el nostre president es diu Zapatero, i que Julian Assange últimament l'està liant més que en Chema de "Mujeres y Hombres y Viceversa". I que Rússia és el país més gran del món. I que en Pitbull hauria d'estar a la presò amb en David Guetta per inentar acabar amb la música contemporània. I que ens passarem tota la vida pagant el deute que la generació dels nostres pares ha començat a pagar.
Això és un testimoni per la gent del futur:
"Gent del Futur, vam ser una generació que ho va fer tant bé com vam poder, però com podeu veure, els resultats no han estat massa espectaculars. Sentim que no hagueu pogut conèixer el Pol Nord, ni l'Amazones, i sentim també que visqueu tots en barris de barraques, construits dins els cràters provocats per les explosions de les bombes d'hidrogen. I que no tingueu aigua per dutxar-vos, i que la pluja sigui àcida. Però ens heu d'entendre, quan nosaltres érem joves, tots volíem una Playstation 3, i algú ho havia de pagar."
Això és el final de l'entrada.

*Un toc d'atenció inútil, tenint en compte que la mitjana d'edat de gent que segueix aquest blog es situa, segons les estadístiques, en 56'12 anys.

divendres, 21 de gener de 2011

Sobre com assolir la perfecció en 344 dies, 21 hores i 14 minuts

A causa d'una revolta popular a Tunísia aquests darrers dies demanant noves entrades en aquest blog, un servidor es veu obligat a escriure quelcom.
"Pfffff.... quina cacota de joc, sempre es perden els daus"
Tenint en compte que aquesta és la primera entrada del 2011 i que les condicions climatològiques no són adverses, aquí es disposa un servidor a exposar una sèrie de propòsits per convertir aquest any 2018 en un any de profit i benaurança.

Com bé va dir Tomàs el Moro (canceller d'Anglaterra de fa uns anyets), s'ha de començar per un mateix si es vol extendre la bona voluntat, l'harmonia, la joia i les alegries vàries. També va dir que no li talléssin la barba al decapitar-lo, però això ja és una altra història.
Propòsits pel 2018 per a cualsevol individu de la raça humana:

-No enganxar mocs a sota la cadira de classe
-Fundar una ONG per enfronar-se a la malària
-Aprobar tots els exàmens de castellà
-Llegir-se un llibre de més de 130 pàgines
-Tenir amics
-Guanyar un premi per contribuir a la erradicació del coloms de Girona
-Fer servir aquella escombreta dels serveis públics si la cosa no acaba de quedar neta després de tirar la cadena
-Innaugurar algun pavelló/centre cívic
-Anar a l'Àfrica a fer de voluntari i fer-se fotos amb els nens, obligant-los a somriure com si no estiguéssin morts de gana
-Comprar-te el Risk (si no el tenies)
-Tirar-te un pet i guardar-lo en una bossa
-Fer esport
-Deixar de ser un gordo
-Estudiar cada dia una mica
-Sotmetre a alta pressió la bossa amb el pet a veure si es torna líquid
-No comprar-te una Blackberry
-Deixar de ser al.lèrgic als gats
-Pintar un Warhammer
-Pintar un Warhammer amb els peus
-Construir una cabana dalt d'un arbre
-Entendre un anunci de Mixta
-Aprendre a tocar el violí
-Més coses

Feliç 2018, lector.